dimecres, 30 de setembre de 2009

Futbol, Barça i les impressions d'un jove de quinze anys.

Sí, heu llegit bé, tinc quinze anys i estic creant el meu propi blog. En aquest blog parlaré del impressionant i estratosfèric Barça d'aquesta temporada passada i del que ens espera per gaudir.

Jugo a futbol, en un club del Vallés Oriental, a l'Ametlla del Vallés. Cal dir que el futbol ho es tot per mi, l'he "mamat" a casa, sempre l'he practicat i també l'he gaudit molt. Sóc culé i antimadridista amb molt d'orgull i n'estic plenament agraït a aquest màgic Barça. Tots els nens han somiat alguna vegada ser Messi, Henry, Xavi, Iniesta, Puyol... ( dubto si he d'afegir a la llista al Ibrahimovic ja que el nom es massa llarg i poc entenedor) i jo, en soc un d'ells. Un dels nens que fan bellugar una pilota tot pensant que de més grans, arribaran a ser jugadors professionals, i no, no ho fan pels diners que poden guanyar aquests magnífics jugadors, sinó per el molt que els hi agrada veure a aquests homes vestits amb una samarreta de diferents colors, xutant una pilota amunt i avall. Però el futbol no és això, es molt més que això, qualsevol fan del futbol, sigui culé, merengue o perico, et negarà que el futbol sigui això, el futbol es passió, sentiment, esperança, professionalitat, admiració i estima. El futbol, es màgic. No per les frivolitats que poden fer alguns jugadors amb la pilota als peus o per la quantitat de gols que un davanter pot marcar en un partit, no. Es màgic per els sentiments que desperta a aquell que ho mira, ja sigui a la televisió de la teva pròpia casa, a qualsevol bar del teu poble o al camp del teu equip, màgic es que pugui fer aixecar a milers i milers de persones a la vegada o pugui deixar callat un estadi ple de persones, de seguidors, de fans... Això es el futbol, i gràcies al futbol sóc aquí escrivint aquest text.





Gràcies Barça.

2 comentaris:

  1. Hehehe... Molt bé Marc!
    De moment ja has fet més al blog que el pare que va posar la llavor a la teva mare per tal que tu esdevinguessis nadó, nen, vailet i ara jove de quinze.
    El coneixes a aquest?
    Sí avi, és el fill d'en Martí.
    Ah calla, aquell que va tocar la guitarra amb tu?
    Sí, aquell aquell.
    Una abraçada doncs, jovenet de quinze! Hi hi hi...
    Compta amb mi per tot el que necessitis, eh?
    Sergi
    :-)
    Apamaco, bona niiiiit!!!
    Avi Gres
    :)

    ResponSuprimeix
  2. Hola fill!

    Si, soc jo, el de la llavor, segons els del PIT.

    Espero que tinguis més temps i ganes que jo per tal d'engegar això del blog. Que al principi sembla una tonteria, estàs segur que el mantindràs,... però pregunta-li al Sergi si és o no fàcil. Només un de cada 10 blogs que es comencen tenen continuitat.

    Ànims i força Barça!!!

    ResponSuprimeix