Seleccions inutils i empat en el primer partit de lliga.

Però que es això? la selecció convoca a Andresito Iniesta? Però que no saben que acaba de sortir d'una lesió i amb prous feines juga amb el Barça? En definitiva, una selecció de jugadors rara, difícil de comprendre i realment estúpida. Una selecció com la espanyola pot prescindir perfectament d'Iniesta(per molt bo que sigui) en un partit normal, i encara molt més si es tracta d'un partit indiferent ja que Espanya ja es classificada pel mundial del 2010. En fi, Del Bosque, t'has lluit.

Parlant ara de la meva vida (cosa que interessa a molt, molt, molt poquets) avui hem jugat contra el Lliçà d'Avall A. Hem empatat 1-1 i jo he estat l'autor de l'únic gol que de poca cosa a servit... un puntet cap a casa, quan podrien haver estat 3 perfectament ja que els 2 pals que hem fet després del gol podien haver matat definitivament el partit. Bé, ho deixo aquí per avui.

Futbol, Barça i les impressions d'un jove de quinze anys.

Sí, heu llegit bé, tinc quinze anys i estic creant el meu propi blog. En aquest blog parlaré del impressionant i estratosfèric Barça d'aquesta temporada passada i del que ens espera per gaudir.

Jugo a futbol, en un club del Vallés Oriental, a l'Ametlla del Vallés. Cal dir que el futbol ho es tot per mi, l'he "mamat" a casa, sempre l'he practicat i també l'he gaudit molt. Sóc culé i antimadridista amb molt d'orgull i n'estic plenament agraït a aquest màgic Barça. Tots els nens han somiat alguna vegada ser Messi, Henry, Xavi, Iniesta, Puyol... ( dubto si he d'afegir a la llista al Ibrahimovic ja que el nom es massa llarg i poc entenedor) i jo, en soc un d'ells. Un dels nens que fan bellugar una pilota tot pensant que de més grans, arribaran a ser jugadors professionals, i no, no ho fan pels diners que poden guanyar aquests magnífics jugadors, sinó per el molt que els hi agrada veure a aquests homes vestits amb una samarreta de diferents colors, xutant una pilota amunt i avall. Però el futbol no és això, es molt més que això, qualsevol fan del futbol, sigui culé, merengue o perico, et negarà que el futbol sigui això, el futbol es passió, sentiment, esperança, professionalitat, admiració i estima. El futbol, es màgic. No per les frivolitats que poden fer alguns jugadors amb la pilota als peus o per la quantitat de gols que un davanter pot marcar en un partit, no. Es màgic per els sentiments que desperta a aquell que ho mira, ja sigui a la televisió de la teva pròpia casa, a qualsevol bar del teu poble o al camp del teu equip, màgic es que pugui fer aixecar a milers i milers de persones a la vegada o pugui deixar callat un estadi ple de persones, de seguidors, de fans... Això es el futbol, i gràcies al futbol sóc aquí escrivint aquest text.





Gràcies Barça.