Jugo a futbol, en un club del Vallés Oriental, a l'Ametlla del Vallés. Cal dir que el futbol ho es tot per mi, l'he "mamat" a casa, sempre l'he practicat i també l'he gaudit
molt. Sóc culé i antimadridista amb molt d'orgull i n'estic plenament agraït a aquest màgic Barça. Tots els nens han somiat alguna vegada ser Messi, Henry, Xavi, Iniesta, Puyol... ( dubto si he d'afegir a la llista al Ibrahimovic ja que el nom es massa llarg i poc entenedor) i jo, en soc un d'ells. Un dels nens que fan bellugar una pilota tot pensant que de més grans, arribaran a ser jugadors professionals, i no, no ho fan pels diners que poden guanyar aquests magnífics jugadors, sinó per el molt que els hi agrada veure a aquests homes vestits amb una samarreta de diferents colors, xutant una pilota amunt i avall. Però el futbol no és això, es molt més que això, qualsevol fan del futbol, sigui culé, merengue o perico, et negarà que el futbol sigui això, el futbol es passió, sentiment, esperança, professionalitat, admiració i estima. El futbol, es màgic. No per les frivolitats que poden fer alguns jugadors amb la pilota als peus o per la quantitat de gols que un davanter pot marcar en un partit, no. Es màgic per els sentiments que desperta a aquell que ho mira, ja sigui a la televisió de la teva pròpia casa, a qualsevol bar del teu poble o al camp del teu equip, màgic es que pugui fer aixecar a milers i milers de persones a la vegada o pugui deixar callat un estadi ple de persones, de seguidors, de fans... Això es el futbol, i gràcies al futbol sóc aquí escrivint aquest text.Gràcies Barça.
